MARÇÀhistoria

MARÇÀ - Marsá-Marzano-Martius - (D.P.M. © 2757a.u.c.)

lunes, octubre 18, 2004

RECONQUESTA


És interessant fer un petit relat de com va ésser conquerit pels cristians el poble de Marçà i el nom dels nobles als quals va estar sotmès.
L'any 1137 na Petronella d'Aragó, filla de Ramir II, emmaridà amb Ramon Berenguer IV, comte-rei de Catalunya, al qual Rarnir II va confiar la direcció del regne, unint-se, definitivament, així Aragó i Catalunya.
EIs catalans de l'exèrcit de Ramon Berenguer IV, amb els seus comandants, seguiren el camí de lliurar el castell de Flix. Aleshores, Móra d'Ebre també havia caigut en poder dels cristians i d'altres territoris, com també Marçà i el seu castell.
Els darrers baluards mahometans foren Miravet i Siurana. El setge de Siurana es va iniciar el 22 d'Abril del 1153. El mateix any consta que el poble de Marçà va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, com també els pobles de Garcia, el Masroig, Falset i Tivissa, que foren donats a Albert de Castellvell. El dia 24 d'Agost del mateix any va fer en escriptura la donació de dos jornals de terreny al castell de Marçà
L'any 1163, Guillem de Castellvell, nebot d'Albert, va fer donació dels pobles esmentats al rei Alfons I.
Castell de Falset
EIs moros de Prades i Siurana acabdillats pel moro Antenza, van envair el camp de Tarragona. Alfons I, en sotmetre'l, l'obligà a convertir-se al cristianisme; l'anomenà Baró d'Entença i li dona els pobles de Marçà, Garcia, Falset, el Masroig, Tivissa i Móra d'Ebre.
Any 1174. El rei Alfons I concedí a Guillem de Castellvell (que es trobava a Perpinyà) els castells de Tivissa, Móra d'Ebre, Marçà i Garcia.
Any 1229. Alamanda de Subirats succeí al seu fill Ferrer de Sant Martí en la baronia de Castellvell i donà a la seva filla Blanca, previ homenatge de fidelitat, el castell de Marçà
Any 1240. La mateixa Alamanda va vendre a la seva filla tots els drets sobre el castell de Marçà i el de Falset, a canvi dels 800 morabatins que li devia, reservant-sént però l'us de fruit.
Any 1241. La neta d'Alamanda de Subirats es va casar amb Guillem d'Entença i heretà els castells de Móra d'Ebre, Garcia, Tivissa, Ulldemolins, Siurana, Falset, Marçà, Cabacés, Pratdip, Colldejou i el Masroig.
Abans del traspàs de la senyoria, Pere el Gran havia ordenat al seu veguer que exercís la jurisdicció sobre el lloc de Marçà i l'any 1279 el rector pagava vint sous jaquesos i vint-i-set el 1208.
Any 1292. Roger de Llúria, almirall de Pere II, emmaridà amb Saurina, filla de Berenguer d'Entença i Gualbes, senyors de Móra d'Ebre.
Any 1313. El dia 3 de Desembre Guillem d'Entença, a canvi d'uns deutes, va fer donació de la baronia d'Entença al rei Jaume II de Catalunya i Aragó; el rei lliurà aquestes donacions al seu fill Ramon Berenguer i creà el comtat de Prades; Berenguer el va permutar pel d'Empúries amb el seu germà Pere. A la nova senyoria se li atribuí la comarca del Priorat, així s'extingia la línia marquesal de Siurana que va iniciar Albert de Castellvell.
Aquesta situació feudatària es prolongà fins que, el segle XIII, les terrres i els nuclis habitats de la comarca són adjudicats a la baronia d'Entença (testmoni d'aliances amb els comtes de Barcelona i Aragó) encara que més endavant tornaren a pertanyer al domini de la corona amb les classiques situacions alternatives a l'Edat Mitjana, quan pobles, muntanyes i homes formaven un sol inventari patrimonial.
Any 1323. El comte de Prades era senyor d'Altafulla, Falset, Móra d'Ebre, Marcà i Pratdip, de l'antiga baronia d'Entença que Guillem havia cedit al rei.
Scala Dei
Any 1409. Margarida, filla del comte de Prades i de Joana de Cabrera: enmaridà amb Martí l'Humà el dia 17 de Setembre. L'any següent moria el rei: ella es va fer monja al convent de Valldoncella de Barcelona i després passà al convent del Bon Repos d'Scala-Dei, d'on va ser abadessa. Morí l'any 1430 i fou enterrada a Santes Creus.
Any 1421. La comtessa Joana de Prades es casà amb Ramon Folch de Cardona i el comtat de Prades enllaçà amb el de Cardona.
Anastassi IV confirma els béns de l'Església de Tarragona, efectius des de San Joan de Letran el dia 25 de Març del 1154; eren ja un bon nombre d'esglésies primitives fundades al país, entre d'altres hi havia la de Guimerà, Forés, Riudoms, Les Borges, Cambrils, Marçà, Pratdip i Colldejou.